«Algú va volar per damunt del niu del cucut» és una novel·la de culte escrita el 1959 i publicada el 1962 que va exercir una profunda influència als campus universitaris i les comunes hippies dels anys 60. En la seva etapa estudiantil, Ken Kesey va oferir-se com a voluntari per a participar en experiments sobre drogues psicodèliques, com l?LSD, amb psiquiatres d?un hospital californià que assajaven sota les indicacions de la CIA.

Més d?una trentena d?accions i d?emocions es representen, per parelles i de manera confrontada, en aquest llibre visual de Tomi Ungerer. Les úniques paraules que contenen són les identifiquen cada il·lustració: riure-plorar, estimar-compartir, veure-mirar, cantar-ballar? Es tracta d?una obra pensada en especial per als més petits, en la línia de títols com «On és la meva sabata?» i «Caracol, ¿dónde estás?», que es remunten a la dècada de 1960

«Des de 1880» és una narració gràfica, una història sense paraules que mostra el pas del temps en el darrers 140 anys. Ambientada en una ciutat occidental, l?edifici d?un cèntric carrer és l?escenari invariable on s?observa el trànsit dels anys a través de la vestimenta dels seus habitants, els diferents models de família, els mitjans de transport, els productes exposats als aparadors, els oficis dels transeünts o els avançaments tecnològics.

Gelsomino és un nen amb una veu tan potent que pot destrossar castells sencers només fent un crit. Juntament amb els seus amics, s?enfronta al rei del País dels Mentiders, on mentir és obligatori per llei; on dir la veritat suposa exposar-se a dures sancions per ordre de qui mana, un antic pirata que es cubreix el cap amb una perruca taronja i a qui li encanta pronunciar discursos des d?un balcó.

«El conte de l?altre dia» representa l?amor incondicional als fills -a través d?un tendre diàleg en la foscor d?una habitació poc abans d?anar-se?n a dormir- del qual es desprèn la capacitat dels infants per aconseguir que la persona adulta recuperi, de la seva infantesa, l?emoció i la fantasia perdudes. Moltes famílies s?identificaran amb aquesta escena nocturna, tot esperant que els més petits de la casa caiguin rendits per la son.

Dotze ous i, dins de cadascú -tots de diferents mides, colors i textures- una criatura a punt de néixer. Al principi, l?interior de la closca és un lloc còmode i segur, però aviat l?espai es va reduint a mesura que els animals creixen. Fins que arriba l?emocionant moment de néixer!

Són una minoria les persones que tenen el que s?entén per una ?bona mort?. Iona Heath aborda la definició d?aquest concepte i convida a pensar quina manera de morir volem per a nosaltres i per als nostres éssers estimats. «Parlant amb amics i col·legues, descobreixo que molts poden descriure la seva participació en una mort particularment especial en què la persona que mor és capaç de controlar i orquestrar el procés, i morir amb una dignitat i una calma que deixen a tots els del seu voltant, el metge inclòs, amb la sensació de ser uns privilegiats per haver format part de la història; i, d?una manera estranya, senten que aquesta experiència els ha enriquit.», explica l?autora. Però aquesta forma de traspàs és poc habitual. Predominen els casos en els quals la mort es produeix en un context agressiu amb el pacient, sent objecte de manipulació i falta de respecte, amb els acompanyants sotmesos a un dur sofriment.

Aquesta obra forma part d?una important trilogia de l?autora sueca Åsa Lind, publicada en diversos països i adaptada al format teatral, radiofònic i animat. La seva protagonista, la Valentina, viu amb els pares en una casa a la vora del mar i allí coneix el seu millor amic, el Llop de Sorra, que sempre té una resposta a les seves inquietuds, profundes i importants, com totes les preocupacions dels infants. Si en la primera part d?aquesta saga la Valentina s?enfadava perquè la mare i el pare no paraven de treballar i mai tenien temps per a ella, en aquesta segona part els adults són més comprensius i còmplices en la relació familiar. Però el caràcter rebel de la nena continua present, qüestionant les decisions unilaterals dels grans.

Gianni Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Christine Nöstlinger, Roald Dahl i Gloria Fuertes protagonitzen set relats, un nombre màgic per a tantes d'altres figures essencials en la història de la Literatura Infantil i Juvenil contemporània. Aquest homenatge narratiu d'Alfredo Gómez Cerdà està elaborat amb ingredients que els mateixos personatges van conrear al llarg de la seva trajectòria: fantasia i creativitat. Després de l'anècdota que dona lloc a cada història, trasllueix la labor de documentació prèvia que anima als lectors a aprofundir en la biografia i l'obra d'aquestes autores i autors. Fins al punt que es difumina la frontera entre realitat i ficció, com si aquests episodis poguessin formar part de la seva trajectòria vital i expliquessin d'alguna manera la seva vocació literària.

Emoció i bellesa, el profund amor entre un pare i una filla, i la capacitat per veure més enllà de les limitacions visuals són presents en aquest llibre. Perquè viure a la foscor o tenir un camp de visió reduït no tenen per què impedir el desenvolupament d'una vida plena que, com en el cas d'aquests personatges, converteix el trajecte a l'escola en una aventura on la ciutat es transforma en una selva amb criatures salvatges i sons fascinants, o un pas de vianants en el pont sobre un riu cabalós.